Llibres

Un tresor que es comparteix

La biblioteca té una vocació social i integradora envers la complexitat demogràfica de Guissona

La directora ha treballat per fer d’aquest centre cultural i d’oci un equipament que trenca estereotips

El català és la llengua comuna amb la qual s’entenen les desenes de nacionalitats que hi passen

Pilar Lapuerta Allande viu i es desviu per la biblioteca del seu poble, Guissona. Tot i que ella és originària de la Garriga, ha passat bona part del seu temps treballant per construir el que és indubtablement l’emblema cultural, social, formatiu, d’oci i eina integradora d’aquest municipi lleidatà reconegudament particular, sobretot en clau demogràfica, seguint les passes del principal motor econòmic, la fàbrica de l’empresa BonÀrea.

El primer que fa és regalar-nos un petit llibret informatiu que recull els serveis que ofereix la biblioteca i un pla per descobrir “el tresor” que, segons indica, s’hi amaga a l’interior: descobrir (acollida, préstec i informació), informar (diaris i revistes), emocionar (cinema i música), jugar (àrea infantil i juvenil), sentir (sala polivalent per a conferències, exposicions i activitats), conèixer (el fons), parlar (terrassa per disfrutar de l’aire lliure), saber (informació i referència), consultar (espai multimèdia) i aprendre (aula per a tallers i cursos). Un seguit de claus que indiquen que l’esperit de la gent és realment el que amaga aquest equipament, inaugurat el 2010 tal com està concebut ara.

L’ànima del projecte és la Pilar, que, amb vocació, dedicació i “fent molts equilibris”, i amb el suport de dues bibliotecàries més, manté ben greixada aquesta autèntica maquinària d’integració que tan enriqueix la població. Com ens explica, no els resulta gens fàcil. S’ha de tenir en compte no només que el poble ha crescut en poc temps de 3.000 a més de 8.000 habitants, sinó també que a Guissona conviuen unes 52 nacionalitats o, el que és el mateix, més de 50 llengües, en una població que ja és majoritàriament immigrada.

Davant d’això, un es pregunta: “I com s’ho fan per oferir als usuaris de la biblioteca lectures en tantes llengües diferents i quina mena de fons incorporen?” Taxativament, i amb un sentit comú espaterrant, la Pilar ens diu que tot ho tenen en català, “és clar”. En primer lloc, per tema pressupostari: “No es pot tenir content tothom.” En segon lloc, “perquè el català és la nostra llengua i és amb aquesta llengua que cinc nens de cinc procedències i cinc cultures diferents es comuniquen i s’entenen. Doncs nosaltres també, per no discriminar ningú. No volem que es creïn guetos”, exposa aquesta dona. Si algú no l’entén, però, que no es preocupi, que la Pilar sempre va amb el mòbil a la mà i sap fer anar el traductor.

Sobre la importància de la biblioteca en aquest poble, ens comenta que quan arriba gent nova el primer que fan des del mateix ajuntament és portar-los a la biblioteca. “Aquest és el punt de referència, abans que el mateix consistori, que la gent té clar que està més centrat a fer tràmits administratius. Aquí els volem fer sentir bé, posar-los les coses fàcils, som un poble acollidor.” És com fer vestits a mida i diu que als nouvinguts els agrada que els facin sentir importants. “I així ho fem”, indica. Per ser una biblioteca de poble, tenen comptabilitzades una mitjana de 300 visites diàries, en bona part escolars als matins.

Pilar Lapuerta fa 35 anys que exerceix de bibliotecària. S’ha dedicat a aquest ofici perquè li agraden els llibres i el tracte amb la gent. Troba apassionant la convivència i considera que cada dia és un aprenentatge. I, sobretot, li fa molta il·lusió que els nens parlin en català. “Això m’emociona”, confessa. Més greu li sap saber que això passa fins que arriben a l’edat adulta, perquè té entès que quan treballen en llocs com la fàbrica la majoria es relacionen en castellà. Però això no és a les seves mans.

La biblioteca compleix sobradament les funcions pròpies establertes per la Unesco de tenir cura i intervenir en el teixit social i cultural del lloc on es troba, formant no només lectors, sinó ciutadans culturalment actius i autònoms. Nosaltres, que només hi hem fet una visita, ja hem palpat que a dins desapareixen els tòpics, els orígens, les ideologies i els estereotips. Un tresor amagat? A Guissona fa temps que en comparteixen la riquesa.

LES RECOMANACIONS

L’educació sentimental
Autora: Gustave Flaubert
Editorial: Destino
Traducció: Carlota Gurt
Com a llibre clàssic, a la Pilar li agrada recomanar aquesta obra de maduresa de l’autor francès que recorre la inquieta vida amorosa i social del protagonista durant una trentena d’anys al París de mitjan segle XIX. Mostra una visió crítica dels arquetips socials retratats, amb què configura una vasta i incisiva panoràmica de la seva època.
El cercle de dones de la senyora Tan
Autora: Lisa See
Editorial: Univers Llibres
Traducció: Esther Roig
Aquesta nova obra de l’autora de ‘L’illa de les dones del mar’ és el llibre que pensa recomanar com a novetat. En destaca la meravellosa història d’amor i d’amistat que narra, inspirada en la figura de Tan Yunxian, una metgessa xinesa del segle XV. A més de la relació que estableix amb una llevadora, destaca com fa èmfasi en el valor de l’educació.
Les afinitats electives
Autora: Johann W. von Goethe
Editorial: Bernat Metge Universal
Traducció: Carlota Gurt
Si ha d’escollir un llibre que l’hagi marcat, no dubta a triar aquest, publicat l’any 1809 i que, en clau filosòfica, és el seu referent. “Quan el vaig llegir fa anys, em va remoure i em va fer escriure una llibreta sencera d’apunts i comentaris.” Tracta sobre una parella que viu feliçment aïllada i decideix acollir dues persones que alteren els seus costums.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.