Energia i renovables: sortir de la cua sense prendre-hi mal
ERC i el PSC avalen l’eòlica marina a la badia de Roses, amb controls previs d’un impacte que la CUP i el PP no volen
La demarcació, però, continua endarrerida en el desplegament per complir els objectius europeus
A les zones de baixes emissions (ZBE) les esquerres alternatives hi volen més transport públic
Catalunya és a la cua de l’Estat espanyol en energies renovables. I les comarques gironines, a la cua de Catalunya. Només la generació d’energia hidràulica a Susqueda maquillava històricament els números, però arran de la sequera la producció elèctrica també s’ha desplomat. Cap de les opcions polítiques que concorren a les eleccions del 12 de maig posa aquesta crua estadística en dubte, i sorprèn trobar-hi alineats tant la CUP com el PP en la defensa del “patrimoni natural” i l’oposició ferma al projecte del parc eòlic marí flotant davant la badia de Roses. Pel que fa a la resta de partits, ERC l’està mirant d’encaixar, a través de la plataforma experimental Plemcat, i defensen que han aconseguit retallar en un 75% la superfície inicialment inscrita, i el PSC, en aquest cas, abona els arguments republicans. Pels Comuns Sumar, el parc eòlic marí ha de ser un últim recurs, però “amb el mínim impacte ambiental, control públic sobre la producció i compensacions i retorn al territori”.
Pel que fa al candidat de Junts, Salvador Vergés, no es tanca en banda al projecte, però creu que cal “exigir el traspàs immediat de competències en energia” per adaptar-lo a l’estratègia catalana del Proencat i amb “diàleg” amb el territori, ja que recorden que la subhasta estatal encara preveu un 70% de valoració per al rendiment econòmic de la infraestructura. Des del govern, ERC argumenta que podrien haver fet “molta demagògia, apartant-nos i assenyalant els de Madrid”, però que han actuat amb “responsabilitat”.
Pel que fa a la resta de projectes comercials, especialment d’eòlica convencional a l’entorn de la Jonquera i l’espai protegit de l’Albera, la candidata d’ERC, Laia Cañigueral, recorda el “gran repte” que estableix la llei de canvi climàtic, que fixa la cobertura d’un 50% de la demanda elèctrica a través d’energies renovables el 2030, i assenyala que estem “lluny” d’aconseguir-ho “perquè durant anys els governs de Junts no havien fet el que tocava”. “Ho demostra el fet que el 2022 estàvem autoritzant més de 100 MW d’energies renovables, davant els 9 MW que s’havien autoritzat en els darrers deu anys. Cal que l’energia també es produeixi en el territori per evitar coses com les MAT”, diu, i subratlla que cal vetllar pel “respecte al territori”. Vergés (Junts) torna a demanar una estratègia definida des de Catalunya, a través d’un pla territorial d’energies renovables (Plater), perquè hi ha molts més gigawatts (GW) de potència per ubicar. I és una qüestió que també demanen debatre Dani Cornellà (CUP) i Eloi Badia (Comuns Sumar). En aquesta qüestió, Jaume Veray (PP) se suma a la defensa d’infraestructures “ben pensades i estructurades en el territori”, per a la demanda de proximitat i no pas per exportar l’electricitat. Mentre que el candidat de Vox, Alberto Tarradas, reclamava ahir en declaracions a l’agència ACN que caldria redirigir recursos a l’energia nuclear, considerada verda pel Parlament Europeu.
El PSC, en aquesta qüestió, no es pronuncia sobre els grans projectes, però desplega un seguit de propostes perquè el món local, o particulars i comunitats, puguin generar energia renovable: un fons de 13 milions per als municipis, incloure la instal·lació de renovables en programes de rehabilitació de barris o nuclis antics, o desencallar ajuts per a l’autoconsum de privats i empreses, a banda d’avançar en el pla de cobertes fotovoltaiques en els edificis de la Generalitat, idees que subscriuen els Comuns Sumar, que també insisteixen en la necessitat de descarbonitzar grans indústries. I la CUP insisteix, a més, en el projecte d’aprofitar espais inútils paral·lels a les autopistes o a les zones d’enllaços per instal·lar-hi grans superfícies de panells solars.
La MAT entra en la campanya
El conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, va presentar a l’abril l’alternativa pactada amb el ministeri per suprimir definitivament el ramal de la línia de molt alta tensió (MAT) Vic-Bescanó planejat encara pel govern espanyol fins a la subestació de Riudarenes. A la pràctica, però, només limita l’impacte sobre les Guilleries i manté un tram aeri amb grans torres sobre el terme de Brunyola. Pels republicans, és “una proposta consensuada amb el territori”, i la plataforma No a la MAT Selva n’ha aplaudit la publicació al BOE. El PSC ho avala, perquè es trasllada “cap a espais antropitzats” i corredors d’autovies o el TAV, que també abastirà. Pels Comuns Sumar, és un “avenç important”.
Però Junts i el PP ho troben electoralista. Tots dos grups recorden que el subministrament de la segona dessalinitzadora de Blanes quedaria en entredit sense el ramal, però mentre que Veray considera que ja podria estar feta, Vergés puntualitza que havien proposat un parc fotovoltaic que abastís la planta, independentment de la línia, i que encara no en tenen notícies. Pel que fa a la CUP, continua rebutjant aquesta alternativa.
El vehicle elèctric i les ZBE
El desplegament del vehicle elèctric avança a les grans metròpolis, però de manera més tímida a les comarques gironines, on tots els municipis de més de 20.000 habitants estan cridats a delimitar mesures i zones de baixes emissions (ZBE). ERC, el PSC i Junts, per aquest ordre, s’hi mostren alineats de més a menys. Els dos primers, pel que pot suposar d’eliminació de gasos nocius o la reindustrialització del país, i Vergés, a favor que el vehicle elèctric s’obri pas, però reclamant també una xarxa de carregadors eficient, “allunyada dels oligopolis” i propera als habitants de qualsevol municipi “visquin on visquin”.
Des de les altres opcions, la CUP entén les mesures en el cas de Girona, amb més de 100.00 habitants, però creu que la solució territorial no arribarà només amb el cotxe elèctric: “Cal una inversió molt forta en la xarxa de transport públic com a solució a la mobilitat d’aquest país.” I Badia tampoc fa un al·legat a favor del vehicle particular. “L’aposta de futur ha de ser pels vehicles elèctrics col·lectius: trens i microbusos en xarxa”, diu, i aposta més pel cotxe elèctric compartit. O bé pel pragmatisme dels aparcaments de gran capacitat per a vehicles convencionals ben connectats al transport públic. Des del PP, Veray creu que a Girona s’està optant per una ZBE de màxims i caldria retallar-la.